Proves pilot dels sensors en animals de l’Oceanogràfic València. copilar infinitat de dades de l’oceà en ries— recullen la informació i la po- moure lliurement per mars i oceans, tota la seva dimensió i des del punt de den transmetre a dispositius situats a de manera que es puguin començar a vista dels seus protagonistes: els ani- la superfície. recollir dades en diferents hàbitats i mals marins. Els experts treballen ara en les pro- fondàries. Amb aquest projecte es pretén “no ves pilot sobre l’efectivitat d’aquests Els responsables del projecte des- només accelerar la nostra capacitat dispositius en diverses espècies d’ani- taquen que una part important de les d’observar i detectar els canvis en mals i en condicions controlades com dades que es recolliran ajudaran a l’oceà, sinó també comprendre com les que ofereix l’Oceanogràfic de Va- entendre els impactes provocats pels les activitats humanes impacten so- lència. El pas següent serà l’implant humans, com la contaminació o el bre els animals marins”, segons el de sensors en animals que es puguin canvi climàtic. l professor Carlos Duarte. Durant els últims anys, l’estudi de mars i oceans ha tingut com a bases DEL CANADÀ A THUWAL, principals les dades recollides per bo- ies, robots teledirigits o investigadors PASSANT PER BLANES a bord de vaixells. El projecte CAASE proposa una al- ternativa que farà servir animals com El líder del projecte de nous primera expedició espanyola a l’oceà a portadors de sistemes de captura sensors per al seguiment de la Àrtic (2007) i l’expedició Malaspina de dades. En la primera fase d’aquest fauna marina és el professor Carlos d’oceanografia i biodiversitat (2010- projecte es treballa amb divuit tipus Manuel Duarte Quesada (a la 2011). Entre els anys 2013 i 2014 de sensors dissenyats per mesurar foto), un dels oceanògrafs amb va treballar per a l’Institut dels més prestigi internacional. Carlos Oceans de la Universitat d’Austràlia AMB AQUESTS PETITS Duarte (Lisboa, Portugal, 1960) es Occidental en la investigació dels va llicenciar en Biologia Ambiental esculls de corall; i des del 2015 és DISPOSITIUS ADHERITS per la Universitat Autònoma de catedràtic de Ciències Marines a la A LA PELL O CLOSCA DE Madrid i va completar la seva tesi Universitat de Ciència i Tecnologia L’ANIMAL ES PODRÀ TENIR doctoral a la Universitat McGill de del rei Abdullah (Thuwal, l’Aràbia Mont-real (el Canadà). Després Saudita), on a més dirigeix el Centre UNA MENA DE BIG DATA d’una breu estada postdoctoral a laUniversitat de Florida (els EUA) vad’Investigació del mar Roig. DELS OCEANS aconseguir una plaça de professor d’investigació al Consejo Superior dades com la salinitat, la pressió i la de Investigaciones Científicas temperatura de l’aigua, a més de por- (CSIC) i va treballar en tres centres tar incorporats un giroscopi i un ac- d’aquest organisme públic estatal: celeròmetre. l’Institut de Ciències del Mar, a Els equips han estat desenvolupats Barcelona, el Centre d’Estudis amb les tecnologies més avançades Avançats de Blanes i l’Institut i amb unes mides que, en molts casos, Mediterrani d’Estudis Avançats, a són un miler de vegades inferiors als Palma (illes Balears). equips similars coneguts fins ara. Carlos Duarte va consolidar el seu Carlos Duarte explica que aquests esperit viatger com a director de la sensors —dotats de microxips i bate- Maig Theknos CNISCNIS